Junts per Catalunya, ara, com abans el PDECat i Convergència i Unió, no són només una marca electoral, sinó també l’expressió política d’un espai social. Gent que se sent primordialment catalana, gelosa de la salut de la seva llengua, partidaris de l’economia de mercat però social, atlantistes, més liberals que progressistes i partidaris de la col·laboració publicoprivada. Aquesta gent existeix a Catalunya i en el seu moment Pujol va saber agrupar-la partint d’un cert silenci sobre el passat de cadascú sempre que assumissin un futur compartit. El drama actual és que la confiança que aquesta gent diposita en el partit que va sorgir entorn de Carles Puigdemont, Junts per Catalunya, no es tradueix en poder polític efectiu. Aquesta formació, en les eleccions catalanes del 2021 gairebé va empatar amb el PSC i amb Esquerra. La segona ocupa la presidència de la Generalitat i el primer ha condicionat els pressupostos del 2023. ¿Per a què han servit els diputats de Junts? En les recents eleccions municipals, aquesta formació va guanyar a Barcelona i va obtenir molt bons resultats on va presentar candidats poc irredempts i on els van arrabassar el poder fa quatre anys a qualsevol preu. Però en el postpartit, Junts s’ha quedat sense l’alcaldia de Barcelona, sense les diputacions de Lleida i Tarragona i ha renunciat a la de Barcelona.¿De què va servir votar Trias?