Sumar no és una organització política, ni un programa electoral, ni un progressista i graciós projecte de país, sinó l’enèsim intent de l’esquerra de salvar-se de si mateixa. Més precisament: és un artefacte d’aliances i complicitats electorals per evitar que l’enfonsament de Podem –en bona part, causa i efecte alhora de la degradació de les relacions amb antics socis– condueixi a una catàstrofe sense pal·liatius. Moviment Sumar –així s’anomena estatutàriament l’invent– ni tan sols compta encara amb un organigrama que estructuri els seus òrgans de direcció i representació interna. Algun dia, suposadament, disposarà d’una assemblea d’afiliats que elegiran una mesa de coordinació i una comissió de garanties.