Em costaria concretar en quin moment es va decidir proscriure l’espontaneïtat del debat polític. Vivim en l’imperi de l’argumentari. I la desconnexió del carrer, el recés espiritual en bombolles on ningú et porta la contrària va camí de convertir-se en una epidèmia. Jo imagino que pesa més la por de ficar la pota que el risc de fer el ridícul; però les ments brillants que competeixen per ser les més originals del barri, crec que haurien de donar-hi una volta. Perquè els dos últims casos em semblen d’aurora boreal.