La marea blava no és només una tendència a Espanya. La UE ara ja no és una cosa només de conservadors i socialdemòcrates sinó que les forces de la dreta més populista, que inclouen la ultradreta tradicional, pesen més. Una de les últimes coses que va fer la gran Angela Merkel va ser col·locar Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea amb el suport dels socialistes mentre que quedaven fora del pacte extremistes com Orban. Però des d’aleshores les coses s’han agreujat. La inflació i la guerra a Ucraïna han donat ales als populistes malgrat la bona gestió que va fer aquesta Comissió de la pandèmia, especialment en el tema de les vacunes i de l’estabilitat financera. Sembla difícil que, després de les eleccions europees de l’any vinent, l’esquema de govern de la UE es repeteixi. L’ala dura del PP i la dreta populista han guanyat terreny a països com Itàlia. Només Espanya i Alemanya són feus socialdemòcrates entre els estats amb un pes decisiu. En aquest context, és difícil que Von der Leyen repeteixi com a candidata a la presidència de la Comissió, podria passar com amb Jacques Santer, que només hi va estar un mandat. La presidenta actual del Parlament, Roberta Metsola, és la candidata de l’ala dura.