La victòria de Xavier Trias a Barcelona va donar aparença d’èxit als resultats discrets de Junts del 28M. Els alcaldes menys identificats amb l’independentisme irredempt van repetir majories i a les localitats on Esquerra el 2019 va forçar pactes no només allunyats del front independentista sinó contra natura, la força de Jordi Turull es va recuperar. I poc més. Però en la segona volta de les municipals que són els pactes, el saldo és molt pitjor. Malgrat la seva fama d’hàbil negociador, Turull ha vist com se li escapaven les diputacions de Lleida i Tarragona, alguna capital de comarca i alguns consells comarcals, a banda del fiasco de Ripoll. El fet que tot s’hagi sacrificat per donar suport a la CUP a Girona, poble natal de Puigdemont, fa sospitar a més d’un que l’última paraula en aquestes negociacions l’ha tingut Waterloo. Per això, s’escampa el desànim aquests dies entre els membres de la direcció partidaris de mantenir el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que ja prepara la possibilitat d’una fórmula com la que li va donar l’alcaldia.