Vicente Barrera, vicepresident ultradestre

Aquell científic espanyol investigava a l’estranger a principis dels vuitanta, quan va ser convocat amb urgència al televisor pels seus col·legues: -Mira, un torero ha entrat al Congrés del teu país. Es tractava lògicament de Tejero, però la simplificació en la percepció universal del tricorni/‘montera’ ajuda a entendre l’entrega de la vicepresidència de la Generalitat valenciana a un torero autèntic anomenat Barrera, per confirmar la dificultat de trobar una sola paraula castellana sense ressonàncies taurines. Al toro. Vicente Barrera és un llicenciat en Dret cordial i gairebé apocat, fins i tot quan alça tímidament la ‘vox’ per presumir en un míting que el partit d’ultradreta moderada «ens ha tret de l’armari». No es refereix per descomptat a conductes sexuals, sinó a aquesta ‘ratatouille’ pseudopatriòtica que reivindica la imatgeria franquista. Els defensors del vicepresident ultradestre esgrimeixen dos arguments contradictoris. Blasonen d’una banda que «ja era hora de consagrar la figura espanyolíssima del torero», i alhora destaquen que el digitat mereix el càrrec per la seva titulació burocràtica, un advocat més. El problema rau que Vox no ha promocionat Barrera per les seves habilitats jurídiques, sinó per torero, el més pròxim en absència d’un Jesulín. Els socis del PP han desplegat la mateixa lògica infantil que va portar Pedro Sánchez a consagrar un astronauta. Com si aquest llançament demostrés una inquietud científica, que cap gestió posterior permet apreciar. El cosmonauta en qüestió només va aportar l’enrenou immobiliari d’ordenança, perquè la política espanyola té registres molt limitats. Espectacle de sarsuela El torero anul·la l’astronauta, reivindica el que inventin ells perquè nosaltres tenim un senyor que ha liquidat mil toros, i que ha compartit cartell amb José Tomás. Pocs càrrecs semblen inapropiats o desmesurats per a un artesà capaç de l’esmentada matança unipersonal, i això que les seves estocades arrenquen d’una vocació tardana. De nou, res en el perfil de marquès de Sotoancho de Alfonso Ussía que lluu Barrera sense vestit de torero, no ho he pogut evitar, apunta a l’espectacle de sarsuela de casament de Rociíto que pretén escenificar Vox en la investidura de la Comunitat Valenciana, abans d’exportar-lo a la resta de la pàtria descreguda. No hi ha extoreros, s’encapoten a proclamar els erudits taurins. Neixes i mors amb aquesta condició. Quan Barrera sigui exvicepresident i Vox enfili el camí elefantíac de Ciutadans, el valencià continuarà de matador vigent. Els fanàtics de la festa s’engeloseixen que s’ha tret a coll de l’apressat PP un gran torero, a qui casualment mai citaven entre les seves estampetes. El seu fervor cedirà uns graus si revisen una entrevista al mestre en temps de crisi, abans que Vox fos una premonició, en què afirmava amb lògica aclaparadora que «si no vas als toros, no passa res». Així explicava el buidatge de les places, que ara haurà de revertir des de les llotges vicepresidencials. Per a un torero que ha executat la mort a espasa un miler de vegades i una altra més, la vicepresidència d’un Govern regional hauria de significar una degradació. En la seva reducció a oficinista, Vox ha volgut enviar un missatge sobre l’Espanya que ens espera. Ara mateix, més del 60% de la classe obrera francesa dona suport a Marine Le Pen, la tercera política més ben valorada de França. Amb el vot del 60% dels matadors no arribes a la majoria absoluta, i aquí pot rastrejar-se un error de càlcul, al discriminar les professions que no rimen amb la noblesa torera. Si consagres ministre un astronauta, et perds el vot de tots els ciutadans amb vertigen. Pausat i de vegades fins i tot sorprès de si mateix, Barrera no és culpable de l’enrenou causat per la seva última feina. No obstant, la vicepresidència per a un torero ha perjudicat més el PP que el pacte entreguista en si mateix amb el tardofranquisme ressuscitat. La capacitat d’ensurt de la població té un límit, és impredictible la reacció de la massa votant quan l’esquerra hagi d’explicar-li que la maldat embotellada per Vox és una broma amb aromes de sang i arena. Vox és més sinistre que destre, el fil de ‘vox’ de Barrera en els mítings racials contrasta amb la grandiositat amenaçadora que es pretén imprimir al seu fitxatge. A un investigador ‘postdoc’ d’uns trenta anys, expulsat d’Espanya per massa intel·ligent, el convoquen avui els seus companys de laboratori estranger davant la pantalla: -Mira, teniu un torero a l’hemicicle.

El més llegit