La relliscada de Pilar Garcés | Marga Prohens i Vox, un divorci dur

Quan Marga Prohens sigui investida com a presidenta de les Balears es produirà un fet històric. Per primera vegada s’haurà donat alternança femenina al més alt nivell, mai fins ara una dona n’havia rellevat una altra als comandaments de la comunitat. Des del feminisme, no es pot sinó congratular-se que dues lideresses hagin aconseguit successivament escalar al cim d’organitzacions tan copades per homes com són els partits polítics i obtenir després un suport ampli de la ciutadania. Està bé fins i tot que la persona que no votaries mai sigui una dona, i no sempre un home. Qualsevol dona, independentment de la seva ideologia, pot collir els fruits del valuosíssim esforç feminista, fins i tot les que mai reconeixerien aquest deute amb les predecessores i no han posat l’espatlla per la causa. Una presidenta succeirà una altra presidenta, si no hi ha novetat; estem en un moment de gran responsabilitat, que exigeix altura de mires. Però ja se sap que les alegries en matèria d’igualtat són efímeres. Resulta molt trist que, per arribar al poder, una dona hagi de trair els seus congèneres i decebre moltes de les seves companyes, en la confiança que seran disciplinades i no faran palès el greuge. El prepacte d’investidura entre el PP i Vox a l’arxipèlag està clarament escorat cap a la ultradreta, recull gran quantitat de llocs comuns racistes i patrioters, així com brindis al sol de polítiques competència d’altres institucions que no són l’autonòmica. Està redactat des de les ganes que la negociació s’acabi aviat i exclusivament per legitimar el negacionisme de la violència masclista, a partir d’ara rebatejada en aquesta terra ‘violència intrafamiliar’. Està arreglat amb l’únic propòsit de mesurar la resistència de Marga Prohens. Ella ha enviat un senyor a firmar de part seva aquest afront a totes les víctimes de la violència masclista, i per extensió a totes les dones, cosa que indica una preocupant falta de valentia. Si la teva parella comença per insultar-te així la nit de noces, quina classe de matrimoni pots esperar. Un que no acabarà bé. O mala ratxa o línia vermella La minusvaloració de la violència masclista comença a ser un argument en el discurs de la dreta, que creu que es pot menysprear un problema com el dels feminicidis (43 mortes a Espanya des de començaments d’any) i a més resoldre’l. L’altra nit Alberto Núñez Feijóo restava importància a la condemna per maltractaments del candidat de Vox al País Valencià, Carlos Flores, un individu a qui el seu partit no li ha costat gaire enviar amb una puntada de peu al cul com a candidat a Madrid quan el seu passat d’agressor misogin ha suposat un obstacle per arribar a la poltrona de la Generalitat. Per a Feijóo la cosa és aigua passada, i parla condescendent de l’individu, un catedràtic de Dret Constitucional que va tenir «un divorci dur». Que no falti la solidaritat masculina més mal entesa. Insults, amenaces, coaccions, violència psicològica ratificats en sentència ferma són minimitzats com una mala ratxa quan en boca del portaveu Borja Sémper van representar la «línia vermella» que va obligar Vox a canviar d’interlocutor. A veure si ens aclarim, que s’ha de tornar a votar. Per sort, hi ha dones conservadores que no volen donar encara la batalla cultural per perduda i estan lluitant negant-se a subscriure vots matrimonials humiliants. Per desgràcia, són a Extremadura i no a les Balears.

El més llegit