Si busquen a Google ‘batalla cultural’ o ‘guerra cultural’, el cognom que domina les primeres pàgines és el d’Agustín Laje, un politòleg i argentí que es declara paleollibertari, antifeminista i partidari del minarquisme, una mena de filosofia política que propugna la reducció de l’Estat a la seva mínima expressió, la indispensable per defensar la sobirania (exèrcit) i la seguretat dels ciutadans (policia i tribunals). Fa uns anys, pocs, la mateixa recerca cap a emergir el nom d’Antonio Gramsci. En poc temps, un intel·lectual d’extrema dreta com Laje ha substituït Gramsci, el filòsof marxista que va morir a les presons de Mussolini no sense abans advertir l’esquerra que per conquerir el poder i mantenir-lo, havia d’exercir la seva hegemonia sobre les idees que prevalen en la societat. Aquest desplaçament ha anat alhora que la substitució d’Obama per Trump, l’arribada al poder de Giorgia Meloni, hereva del carceller del Gramsci, l’ensorrament de la socialdemocràcia europea i l’aparició d’un fantasma populista i conservador que recorre mig món. A Espanya, coincideix amb unes eleccions que poden portar al poder Santiago Abascal, admirador d’Agustín Laje.