Amb la central nuclear de Zaporíjia no s’hi juga, ¿o sí?

Segons les dades aportades per Kíivl’avanç ucraïnès està resultant molt més lent que l’aconseguit en l’ofensiva de la primavera passada. Si llavors, en les seves dues primeres setmanes, les seves tropes havien aconseguit recuperar uns 3.800 km², ara en són poc més de 100; una cosa lògica, si es pren en consideració que les tropes russes han tingut mesos per preparar-se per al xoc amb una profusió de línies defensives en profunditat, esquitxades d’obstacles contracarro i mines de tot tipus. Però com bé demostra la successió d’atacs registrats en diferents llocs del front i els llançaments artillers en profunditat, l’ofensiva segueix endavant, a l’espera que es concreti el o els eixos en els quals Kíiv decideixi exercir l’esforç principal per intentar traspassar en força les línies enemigues. Un dels punts d’especial preocupació en aquest front on xoquen els dos exèrcits és la central nuclear de Zaporíjia, ubicada a Enerhodar, a la vora del Dniéper. Amb els seus sis reactors, de 950 MW cada un, és la de més potència a tot Europa i des de març de l’any passat és en mans russes. Les seves instal·lacions han patit incendis, talls de subministrament elèctric i atacs que, afortunadament, no han afectat ni la seva refrigeració –fins i tot després de la recent destrucció de la presa de Nova Kakhovka– ni els seus reactors. En diferents ocasions, s’ha detectat també que Moscou ha llançat atacs des de la central i hi ha emmagatzemat material militar, comptant que Kíiv no s’atreviria a respondre-hi per temor de provocar una catàstrofe nuclear (amb l’inevitable record de Txernòbil a la ment). Però ara, quan Rússia comença a percebre que l’empenta ucraïnesa pot obligar-la a cedir més terreny, i posar en perill el seu control de Crimea i del corredor terrestre que li permet sostenir-la per terra, es multipliquen els senyals que donen a entendre que la central pot estar seriosament perill. Si primer el cap de la intel·ligència ucraïnesa, Kirilo Budànov, va declarar que Rússia n’ha minat el sistema de refrigeració, ara és el mateix president, Volodímir Zelenski, el que afirma que Moscou està preparant un «acte terrorista» que provocaria una catàstrofe d’incalculables conseqüències. Uns anuncis que Moscou mira de contrarestar, afirmant que és Kíiv qui farà una cosa així, mirant de culpabilitzar Rússia. Aquestes acusacions creuades ja s’han donat anteriorment, sigui en ocasió de l’explosió dels gasoductes Nord Stream I i II o amb la destrucció de la presa de Nova Kakhovka; però, a l’espera de poder confirmar algun dia l’autoria de qualsevol d’aquests desastres, és immediat entendre que una explosió, una emissió de radiació o un col·lapse de la refrigeració de la central ens col·locaria en una altra dimensió. Una dimensió que, tot i que no es pugui col·locar en el mateix nivell del que suposaria l’ús d’una arma nuclear, provocaria una catàstrofe absolutament descontrolada a mercè dels vents que puguin moure el núvol radioactiu que es produeixi. Arribats al punt en què som, i més encara si Rússia veu en perill el control de Crimea davant l’avanç ucraïnès, no es pot descartar una mesura desesperada que inclou l’ús d’armes nuclears. I abans de fer aquest pas, Moscou podria considerar que un accident nuclear (del qual evidentment culparia Kíiv) podria servir perquè els que recolzen Zelenski reconsiderin la seva posició abans d’enfrontar-se al desencadenament d’armes nuclears que ens portarien, llavors sí, a una dimensió apocalíptica.

El més llegit