Hi ha partits polítics, o sectors de partits polítics, que tendeixen a presentar-se com a legítims propietaris d’alguns electors o d’algunes institucions. Si els votants de Badalona opten pel PP, certa esquerra considera que és conseqüència de la demagògia de Xavier García Albiol o de l’ús que fa de determinats mitjans digitals. I, segurament, una part de la seva arrasadora majoria absoluta prové d’aquestes pràctiques. Però mai hi ha ni la més mínima autocrítica sobre la seva pròpia responsabilitat en la decepció dels que consideren els seus electors naturals. Quan algú que té propensió a votar un partit no ho fa, vol dir que l’error és monumental. En política és molt habitual veure la palla en els ulls dels altres i no la biga en els seus. Uns veuen ‘fatxatubers’ i d’altres veuen el clan de la cella. Però el fenomen és el mateix, gent que utilitza políticament la seva influència social.