Una part no gens menyspreable de les causes de l’ascens del feixisme (amb les seves múltiples cares) és el conreu constant de l’exabrupte i l’improperi. També de la banalitat, sabedors com són que s’adrecen a una part de la població que no vol escoltar les variables del gris, sinó la contundència del blanc o del negre. De fet, un dels problemes és que tots els altres també estem pendents de l’astracanada, perquè ja donem per fet que el feixisme és, en bona part (pel discurs i pels que el pronuncien), un tipus de «friquisme».