Mateusz Morawiecki: un rostre meitat McCarthy, meitat Jaruzelski

Per fortuna, la indústria cinematogràfica polonesa no passa el seu moment més pròsper, així que és bastant improbable que actors, directors i guionistes acabin condemnats a l’ostracisme per comunistes, com al Hollywood dels anys 50. No està l’‘star-system’ polonès per prescindir de ningú. Una altra cosa són els càrrecs públics, que d’això n’hi ha a tots els països i n’hi ha hagut en totes les èpoques, aquests sí que hauran de demostrar ser lliures de tota influència russa si volen aspirar, o tan sols mantenir, al seu lloc de treball. Joseph McCarthy, allà a la seva tomba de Maryland, somriu amb satisfacció al veure renéixer la seva caça de bruixes. La seva feina no va ser en va, aquests polonesos sí que en saben. Qui més en sap és Mateusz Jakub Morawiecki, primer ministre, la sola imatge del qual ja ens remunta als anys 50. El seu rostre, meitat McCarthy, meitat Jaruzelski –el general que va governar a la Polònia dels anys 80– desmereix en color; el blanc i negre faria més justícia a aquest pentinat i aquestes ulleres. Han sigut Morawiecki i el president del país, Andrzej Duda, els que han impulsat la llei que purifica el país a base de purgar els que en el passat «hagin pres decisions favorables als interessos de Moscou». Això incumbeix no només polítics, sinó també periodistes. Sabut és que qui pretén controlar la política ha de fer el mateix amb la premsa, que alguns periodistes tenen el lleig costum d’explicar la veritat. És de suposar que serà només un inici i que, com és tradició en tots els totalitarismes, més endavant es crearà un cos policial especial dedicat a escorcollar els domicilis particulars buscant llibres de Tolstoi i Dostoievski. I fins i tot ampolles de vodka rus, això el primer, que Polònia també n’és productora i cal procurar per la indústria nacional. Quilòmetre zero en begudes espirituoses. El partit Llei i Justícia Morawiecki i Duda militen en el –amb perdó– PiS, tot i que les úniques incontinències que se’ls coneixen són la verbal i la legislativa. PiS són les sigles en polonès de Llei i Justícia, que és el nom del partit. Un ha de desconfiar sempre del nom dels partits polítics de nova creació, ja que solen fer referència al contrari que diuen promoure. Com a català que soc, tinc a mà l’exemple de Junts, que no només s’ha dedicat des de la seva fundació a separar els catalans, sinó que fins i tot dins del mateix partit es porten a matar. Yolanda Díaz i el seu Sumar confirmen aquesta curiosa dicotomia entre el nom del partit i els seus èxits reals. Ningú amb dos dits de front podia esperar, per tant, que Llei i Justícia defensés aquella i impartís aquesta, per això el seu maccarthisme 3.0 no sorprèn ningú. Rússia és culpable, ho sabia el falangisme, ho sabia McCarthy i ho sap ara Morawiecki. Ho sabia fins i tot Joan Pau II, que per alguna cosa era també polonès i va situar l’anticrist a Moscou. El PiS és catòlic i ultraconservador, em refereixo per descomptat al partit polític. I tot i que Polònia passa per ser també catòlica i conservadora, tot té un límit i molts dels seus ciutadans comencen a sospitar que el que pretén el seu Govern és eliminar l’oposició mitjançant pelegrines acusacions d’amistat amb Rússia. En especial Donald Tusk, anterior primer ministre, que va ser, així mateix, president del Consell Europeu i és el principal líder opositor. La mateixa Unió Europea ha advertit que està analitzant la llei antirussa de Polònia, per prendre mesures si ho creu necessari. McCarthy, que continua somrient a la seva tomba de Maryland des del final del primer paràgraf, mou ara lleument el cap, com dient-me: «Què m’heu de dir a mi». Ell també va acabar sent un incomprès, ningú li va agrair que acabés amb la carrera de tanta gent, que el matrimoni Rosenberg fos executat, que algun ciutadà se suïcidés i que més d’un artista hagués de marxar del país. En lloc de medalles, va rebre oprobi. Va haver de donar-se a la beguda, quin remei, i aquesta va ser la que el va portar a la tomba que encara ocupa. Desrussificació No es coneix a Morawiecki la mateixa líquida afició, cosa que el converteix en més perillós que el seu antecessor americà, a qui aixecar el colze li ocupava un temps preciós que hauria pogut dedicar al que interessava, que era trobar en cada família nord-americana un comunista. Com a mínim. Morawiecki farà un pas més a favor de la desrussificació i no desistirà fins a trobar un pensament prorús a cada cervell polonès. Mentre la tècnica no permeti llegir pensaments aliens, serà ell mateix qui decideixi qui és culpable i qui és innocent, que per alguna cosa és el primer ministre. Ai del que sigui enxampat taral·lejant una melodia de Txaikovski. Ai de qui mengi ensaladilla russa.

El més llegit