Després de rebre la pluja d’invectives contra la seva persona i contra el pacte, després d’haver escoltat el ja famós exabrupte d’un ‘senyor de Barcelona’ ("que us bombin"), després d’haver percebut, amb desaprovacions sonores, que una gran majoria dels assistents al Saló de Cent no eren precisament de la seva corda (ni de la corda Colau, és clar), Jaume Collboni va fer un discurs tan genèric, tan ideològicament correcte i pulcre, i tan avorrit, que podia haver passat com a lliçó inaugural d’un avorrit i pulcre congrés de politòlegs.
Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Estampes d’un dissabte a la tarda
El més rellevant del ple va ser la incertesa i les maniobres orquestrals amb el temps esgotat. D'aquí neix –més que de la frustració per no ser alcalde– l'arravatament de Xavier Trias
El més llegit
- ¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela
- ¿Quants diners s'emportaria el Barça per guanyar la Lliga?
- Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent
- Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026
- Stuani rubrica la salvació i es guanya l’estàtua a Girona