El Barça ens ofereix sorpreses i dols perquè res humà li és aliè, per això es produeixen comiats i ingressos que afecten durant una estona o per sempre els que estimem aquest equip i no ens importen els altres. De vegades penso, francament, que no soc aficionat al futbol, sinó que soc aficionat al Barça, que són les seves desmillores o els seus triomfs els que de debò marquen la tristesa que em produeix la derrota o l’alegria que prové dels seus gols. Naturalment, la vida m’ha depurat, de manera que ara, al contrari de quan era un noi que sanglotava davant els desastres, en la meva època de més maduresa futbolera he adquirit el costum de raonar. De manera que ara entenc quan perd el Barcelona i soc capaç d’explicar-me per què els altres són millors.