Hi ha coses que molesten per la seva falta de coherència. A Espanya hi ha llibertat d’expressió i, en principi, totes les persones són respectables tot i que no totes les idees ho siguin, com les que defensen el racisme. De vegades, també hi ha dubtes sobre les persones quan no són coherents. Això ve a tomb del senyorAgustín Santos, fins ara ambaixador representant permanent d’Espanya davant les Nacions Unides a Nova York, que sota el pseudònim de ‘Gustavo Buster’ fa uns quants anys, pel que sembla, que critica el país que l’ha nomenat perquè el representi i perquè defensi els seus interessos amb comentaris com que aquí hi ha «presos polítics» i posant a caldo la Constitució i la Monarquia, mentre defensa l’«autodeterminació» (?) de Catalunya. Aquí hi ha una flagrant contradicció: el senyor Santos pot tenir les idees que vulgui, faltaria més, però mentre ocupi el càrrec d’ambaixador d’Espanya hauria d’abstenir-se de criticar-la quan la seva feina, aquesta per la qual li paguem un sou cada mes, consisteix, precisament, a representar i defensar el Regne d’Espanya. Segons la meva opinió hauria hagut de dimitir, primer, i després dir el que volgués. Sé que aquí no dimiteix ni la ministra del ‘sí és sí’, però en un país normal es podria exigir responsabilitats a qui el va proposar i a qui o als qui el va mantenir després en el càrrec. Si ho sabien, per complicitat, i si ho ignoraven, per incompetència. I a partir d’ara, com a segon de la llista de Yolanda Díaz per Madrid en les pròximes eleccions, que digui el que li doni la gana incloent-hi aquesta altra contradicció consistent a dir-se d'esquerres i no defensar la igualtat entre els espanyols sinó els xiringuitos elitistes identitaris. I que el voti qui vulgui. No critico les seves idees, tot i que no m’agraden, sinó la seva expressió pública (tot i que sigui amb pseudònim) sent ambaixador d’Espanya.