Un barco que es dirigia a Grècia carregat de persones s’enfonsa, set-cents morts. La premsa, a una veu, ens parla del nombre monstruós de víctimes, són cent les dones i els nens. I surt, els mateixos dies, una discreta notícia. Ve de València i parla de la sort dels 629 refugiats de Sierra Leone, Mali, Nigèria, Togo i altres països que van arribar a bord de l’Aquarius fa cinc anys, ¿ho recordeu? Aquell barco va entrar a Espanya després d’entrar en campanya electoral, en aquest ordre. El barco que Sánchez va dir que permetria entrar després d’un temps i anguniós vogant entre fronteres tancades amb les seves persones a bord. Se’ls va convidar a venir, ‘refugees welcome’, i se’ls va rebre amb flors a València. Se’ls va exposar a la televisió, se’ls va veure donar les gràcies, plorar, i en els mítings es van distribuir medalles i acusacions d’inhumanitat als que s’oposaven a obrir el port. Més de 2.300 persones van integrar el dispositiu d’acollida, emès en directe per 598 periodistes. Ara sabem, per altres notícies no del tot virals, discretíssimes, que el 80% d’aquestes persones continuen sense regularitzar.