La vida serà una mica més rosa en les setmanes que tenim per endavant, no és una metàfora i sens dubte és lluny de tenir relació amb les batalles electorals i el càstig climàtic que ens cau a sobre. El rosa és el color que ha capitalitzat una nina, la Barbie, que tot i que fa seixanta anys que va irrompre a les botigues de joguines es va instal·lar de seguida en la iconografia pop i ara, amb la imminent arribada a les grans pantalles de la pel·lícula de l’estiu amb el permís d’Indiana Jones, promet convertir-se en omnipresent. Una gairebé té la temptació de deixar anar allò d’un estiu dels d’abans, amb tots els seus ingredients, i és així perquè l’angoixa que ens va atacar com una maça amb la pandèmia va obrir una passarel·la en el temps banyada de nostàlgia on es pot pujar quan ens tenallen crisis econòmiques, guerres, pors a la intel·ligència artificial i al desastre climàtic, terrors diversos dels nostres temps per refugiar-nos en zones de confort que connecten amb bons records. Allà hi ha el cine i els seus homenatges a clàssics dels vuitanta.