Poc més de 24 hores abans del ple de constitució de l’Ajuntament de Barcelona, la situació està entreoberta. Xavier Trias s’ha assegurat el suport d’Esquerra, així que ha deshabilitat l’opció amb més possibilitats de desbancar-lo, que era un pacte d’esquerres. Malgrat l’hàbil moviment de l’exalcalde, Jaume Collboni no s’ha donat per vençut i presentarà aquest dissabte la seva candidatura amb l’esperança que els d’Ada Colau facin el que els socialistes van fer fa quatre anys: votar el més ben situat i buscar l’anuència d’una altra força no independentista. Estem, doncs, davant un possible govern de 16 regidors, que inclouria la llista més votada, contra un de 19 amb qui va quedar segon. S’allunyen, per ara, les opcions més estables: un govern de 21 entre Junts i PSC o de 25 entre el PSC, Comuns i Esquerra. Les dues fórmules que ara semblen possibles són les més allunyades del ‘mainstream’ barceloní, partidari d’un creixement econòmic limitat per les amenaces mediambientals i en cap cas ni d’un creixement desbocat ni d’una restricció mediambiental severa. ¿Per què s’ha arribat fins aquí i quin marge de sorpresa hi pot haver?