La consumació dels pactes del PP amb Vox per governar en diverses comunitats autònomes i ajuntaments en els quals el partit d’Alberto Núñez Feijóo ha sigut la força més votada –o no– elimina qualsevol rastre de dubte, si n’hi hagués, sobre què passarà el 23J si la suma dels populars amb la ultradreta els ofereix la possibilitat d’arribar a la Moncloa. Ningú podrà sentir-se enganyat. Hi haurà pacte amb Vox i, seguint el camí del que estan fent en les autonomies, molt probablement Santiago Abascal serà el vicepresident del Govern d’Espanya i qui sap si algú com Ortega Smith serà el president del Congrés dels Diputats. Si Feijóo s’ha llançat a tancar ràpidament els acords amb la ultradreta és perquè és conscient que els d’Abascal ja no fan por i perquè necessita, amb la mateixa celeritat, normalitzar Vox com a soci, perquè és l’únic partit amb el qual podrà arribar a una aliança per governar. La dreta ha sabut jugar molt bé l’excusa dels pactes del PSOE amb Podem i, més encara amb Bildu, tot i que aquests últims no siguin per ocupar institucions, per treure-li ferro a l’extrema dreta.