Alguns no necessiten el «gran tomb» conservador que s’albira per desmelenar-se. El bisbe d’Oriola, Alacant, el donostiarra José Ignacio Munilla, reclama per al seu credo ni més ni menys que la propietat intel·lectual de l’arc de Sant Martí. Això és una immatriculació amb magnificència, i no que l’Església inscrigués en el registre al seu nom i d’esquitllentes la plaça major del poble. Afirma Munilla que la cúpula de colors ha sigut espoliada pel col·lectiu LGTBI que aquest mes celebra l’Orgull, i es lamenta que la seva vistosa bandera onegi al llarg del món, fins i tot a la façana de la mateixa ambaixada dels Estats Units al Vaticà. Coi de juny, ple de gent que s’estima sense demanar permís ni perdó. Condemna el prohom en el seu programa d’una ràdio catòlica que la ideologia de gènere i LGTBI hagin «desfigurat» el «significat bíblic» de l’arc de Sant Martí que no és cap altre que la unitat amb Déu, i avisa que s’ha aixecat una altra «torre de Babel» sobre preceptes «amb els peus de fang» perquè «després de l’orgull ve la caiguda». Com que no estem entre teòlegs, no entrarem a discutir si aquest fang de què parla és un material de tan escassa qualitat com l’utilitzat pel Suprem Faedor per crear Adam i, després d’ell, tota la humanitat fins a arribar al Pitingo. Munilla reivindica l’arc de Sant Martí que descriu el Gènesi, que simbolitza la promesa que Déu fa a Noè que no tornarà a enviar un diluvi i, per tant, la possibilitat d’un nou començament. Una inspiradora historia de l’Antic Testament que poc té a veure amb la falta de cintura de l’Església respecte als avenços en drets socials. Tampoc casa amb la falta de generositat que exhibeix la jerarquia eclesiàstica respecte a una molt gran porció de la població que desitja viure la seva vida i la seva sexualitat en llibertat, sense retrets ni violència. Potser si les sotanes dels capellans fossin de set colors en lloc de blanques i negres com el ‘No-Do’ els seus dirigents es mostrarien més tolerants amb el proïsme, menys criticaires, més alegres i contemporanis. Per molt que Munilla reclami l’arc de Sant Martí, la seva església no és precisament el món del Little Pony, que trota content amb la seva cua multicolor repartint bondat i bellesa.