José María García ha tornat. Almenys temporalment i en forma d’una minisèrie sobre la seva trajectòria professional. No ho ha fet per quedar-se, sinó per acomiadar-se. A principis d’aquest segle, en la seva última compareixença radiofònica —que només ell coneixia—, l’únic García d’Espanya que no necessita més concreció, com diu bé Matías Vallés, va acomiadar el programa amb el seu habitual «‘buenas noches y saludos cordiales’». A reveure. Allò va ser fa 21 anys. Ha tornat per donar explicacions del motiu pel qual va sortir per la porta de l’emissora i ja no va tornar. Consideracions a part sobre els seus mètodes, cal reconèixer-li el mèrit d’haver marxat i que durant els anys següents no estigués bruixolejant i qüestionant els que van heretar els micròfons, molt més pendents, en línia amb l’evolució del radiooient, del fitxatge d’última hora que dels tripijocs de la institució i dirigents de torn.