Acabo de veure ‘White House plumbers’ (Els fontaners de la Casa Blanca), la sèrie d’HBO que descriu en clau còmica l’assalt trapasser a l’edifici Watergate, seu del Comitè Nacional del Partit Demòcrata, amb la idea de robar documents i de col·locar micròfons en benefici de la campanya de reelecció presidencial de Richard Nixon. Tots sabem com va acabar aquella història tan estranya, però aquesta vegada, en lloc d’ensenyar-nos les investigacions de Woodward i Bernstein, els periodistes que van destapar tot l’afer, l’acció es focalitza en els dos personatges que van maquinar l’espionatge, dos exmembres de la CIA i de l’FBI que són uns 'clowns' sinistres, un d’ells (G. Gordon Liddy) obsessionat amb els símbols i les cançons nazis, i l’altre (E. Howard Hunt) amb connexions amb la màfia cubana, una colla d’anticastristes furibunds amb el coeficient intel·lectual d’una ameba. La sèrie és una mena de Rufufú a l’americana, amb tot de situacions rocambolesques que deriven en un final dramàtic per als fontaners i humiliant per a tots els que els van contractar, inclòs Nixon, per descomptat.