El feminisme –com qualsevol ideologia– pot tenir moltes utilitats que, de vegades, semblen i són estranyes al seu corpus teòric. El feminisme pot ser també una estratègia de supervivència política en un espai partidista, sempre que vagi unit a certa astúcia, a la complaença dels successius líders, a l’olfacte per incloure quin és el millor càrrec en cada moment. Els càrrecs són com les lianes de Tarzan: cal saber triar la millor, no només la més sòlida, sinó la que ens pugui acostar a la següent liana. És clar que més tard o més d’hora la liana es trenca i caus al buit.