Descarbonitzar l’economia com a palanca per a la competitivitat

Ens trobem davant d’una gran ambició política i social: la descarbonització de l’economia com a gran palanca de la competitivitat europea. Una descarbonització que porta associada una transició energètica. Venim d’un període en què els preus de les mercaderies es van tensionar molt amb un gran impacte en els preus de l’energia i en què la successiva regulació del mercat elèctric ha estat molt activa. Destaca la proposta de reforma del mercat elèctric, la qual s’ha produït per pressió política i com a conseqüència de la guerra a Ucraïna i que té per objectiu preservar la formació de preus en els mercats a curt termini i que la demanda pugui ser més activa augmentant-ne la flexibilitat. En definitiva, que els agents trobin les necessitats d’energia a oferir i a comprar. Actualment, ens trobem en un context de relaxació de preus que ens podria fer arribar a nivells de l’any 2021. El preu de l’electricitat a futur (2024) mostra una cotització al voltant dels 90 €/MWh amb una formació dels preus marcada per la volatilitat. Haurem de seguir-ne l’evolució. La gestió tradicional del sistema elèctric en què l’oferta s’adaptava a la demanda està canviant. Estem vivint el que es coneix com a ‘corba de l'ànec’ amb la generació d’energia renovable que no pot arribar a cobrir la demanda. En aquest sentit, hi ha el risc d’accelerar l’emmagatzematge sense considerar el ritme de la demanda, cosa que podria suposar afegir costos de capacitat de mercat que podria derivar en preus elevats per al consumidor. Per això és necessari realitzar una gestió massiva de la demanda facilitant la tecnologia per gestionar-la. La hiperactivitat regulatòria per part de la UE per diversificar les fonts d’aprovisionament i substituir el gas rus, l’aposta pels gasos renovables i un hivern amb menys demanda de gas per unes condicions climatològiques més suaus, ha permès tenir uns nivells de preus de gas més assumibles. Els mercats de futurs cotitzen el preu del gas a 40 €/MWh per al tercer trimestre del 2023, acompanyat també d’una garantia de subministrament més elevada per al proper hivern que s’ha vist reforçada per un marc reglamentari on la UE ha habilitat una plataforma de compra centralitzada. Davant la reforma del mercat elèctric, s’ha de donar seguretat jurídica per assegurar totes les inversions necessàries a realitzar els propers anys. S’ha de donar prioritat a un despatx més competitiu sense oblidar-se de les xarxes, la fiscalitat i poder donar resposta al trilema energètic. Posar en rellevància la demanda perquè els mercats puguin donar resposta a una flexibilitat més gran amb més penetració de les energies renovables. Si es preveu un marc de futur amb preus més baixos i davant d’un excés de generació de renovables, una possible solució per garantir la inversió i protegir el consumidor són els CfD (contractes bilaterals per diferència). Els mercats de llarg termini a través dels CfD no han de distorsionar els senyals de preus a curt termini per facilitar la flexibilitat dels mercats de balanç i facilitar la seguretat del sistema. Els reptes associats a la transició energètica, amb la gran penetració d’entrada de renovables canvia el sistema elèctric físic. Sens dubte, passem d’un mix d’energia de potències fermes a un sistema de potències intermitents (les energies renovables), cosa que comporta canvis en l’oferta i amb gran rellevància en la part de la demanda que cada vegada haurà de ser més activa i flexible. El resultat: més volatilitat dels preus de l’energia.

El més llegit