Sembla que aquesta setmana ha començat la gran ofensiva d’Ucraïna per mirar de recuperar el territori que Rússia li ha arrabassat. Es preveuen combats molt durs i d’entrada algú ha destruït una presa gegant que ha inundat una extensa zona sota metres d’aigua. Russos i ucraïnesos s’acusen mútuament d’aquest desastre humà i ecològic que ens remunta a mètodes medievals. A Àtila o a Gengis Khan els hauria agradat la idea. En aquesta ofensiva Ucraïna utilitza el material bèl·lic que li ha subministrat Occident perquè sabem, com va dir Hillary Clinton a Barcelona la setmana passada, que aquesta guerra marcarà la geopolítica dels pròxims anys. Però amb l’exigència que aquestes armes s’utilitzessin per a defensa i no per atacar el territori rus, per tal de no desbordar els límits de la no-bel·ligerància i no donar excusa a Moscou per convertir la invasió d’Ucraïna en una guerra entre Rússia i l’OTAN. El que passa és que a mesura que la guerra s’allarga anem donant a Ucraïna material més sofisticat i de més llarg abast, i és inevitable que acabi utilitzant-lo contra objectius fora dels seus límits territorials.