Sostenibilitat en període electoral?

El resultat electoral ens ha portat a unes noves eleccions. I succeeix a vegades que en període d’eleccions l’ambient excessivament partidista acaba per portar a l’oblit aquells objectius i preocupacions més estructurals. Centrats a guanyar el vot, els candidats que es postulen per regir i gestionar el bé comú se centren en les qüestions més peremptòries i conjunturals. S’obliden del que han estat polítiques públiques rellevants per part de l’administració als càrrecs de la qual es presenten (la municipal o autonòmica fa 10 dies o la de l’Estat, d’aquí un mes i mig). Projectes com el de les ciutats climàticament neutres, promogut des d’Europa i en el qual participen moltes ciutats espanyoles amb èxit, deixen de formar part del debat constructiu entre regidors i són substituïts per debats simplement agressius entre candidats. Com que tornem a entrar en període electoral, pot interessar fer un repàs de tota la propaganda electoral que hem rebut a casa durant aquests quinze dies (quant de paper!) i revisar quin/s partit/s van fer seves les polítiques i els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. Si hem de fer cas de tot el que hem rebut, no sembla que cap partit dels que s’hi presentava estigui amoïnat pel canvi climàtic, la sequera o els moviments migratoris. Allò pel qual les administracions han estat lluitant durant quatre anys (i potser fins i tot s’hagi pactat per part de diferents partits) no es va recollir en els programes dels partits. És ben sabut que en època electoral els candidats busquen convèncer, i per això necessiten d’eslògans i idees que aglutinin i il·lusionin l’electorat. Però també és ben cert que els electors desitgem que els candidats ens ubiquin, ens donin context i ens expliquin quina és la seva visió dels canvis i circumstàncies que una ciutat, una autonomia o el Govern d’Espanya viurà a partir del seu posicionament a Europa i al món en general. I, en aquest sentit, la revisió de la propaganda electoral tenia per objecte la convicció innocent que els objectius de desenvolupament sostenible, que en forma de la coneguda circumferència multicolor llueixen a la solapa de molts dirigents, serien proclames destacades en el programa municipal que es voldria implementar. I, en canvi, m’ha sorprès que en tota la propaganda que hem rebut a casa només un candidat ha inclòs la paraula ‘sostenibilitat’ com un dels seus 12 compromisos per a la ciutat, identificant-lo amb la necessitat d’àrees de descans i joc, i nous parcs. Certament, la ‘sostenibilitat’ a què ens encaren les Nacions Unides partia d’un concepte molt més ampli. Immediatesa Cap altra candidatura no ha recorregut a la idea de la sostenibilitat com a element clau de la seva proposta per a la ciutat: només una altra candidatura ha utilitzat el terme com a adjectiu per acompanyar la necessitat de canvi en la mobilitat de la ciutat. Es vol una Barcelona que funcioni, amb una «mobilitat sostenible i ordenada». Cap menció al necessari reciclatge de l’aigua per poder mantenir els nostres (pocs) jardins de la ciutat, ni als programes de les ciutats climàticament neutres, ni a les finances sostenibles, que també caldria exigir a les administracions públiques ni cap referència a la imprescindible col·laboració publico-privada davant els canvis sistèmics que cal afrontar. El context europeu i el global marquen una agenda que la immediatesa d’unes eleccions, massa sovint, ens fa perdre de vista. Esperem que en aquestes noves eleccions les candidatures centrin el debat, també, en les polítiques promogudes fins ara sobre el canvi climàtic i la sostenibilitat. A tots ens interessa.

El més llegit