Una plàcida tarda de dissabte, que ja flota en l’èter del passat, es va desencadenar a casa una baralla a tomb de la bugada, mentre sonava a la tele, de fons, la veu en ‘off’ d’un documental sobre els tèrmits al nord d’Austràlia. El meu exmarit estava estenent la roba, inclosos els seus pantalons, com qui llança una tovallola humida contra les cordes del ring, de manera que la soga hauria quedat gravada als camals una vegada secs els texans. Em va sacsejar immediatament un ‘poltergeist’ maternal i vaig acudir al rescat, ensenyant-li a penjar-los per la cinturilla, com m’havien ensenyat a mi. Ell va deixar anar un petit sarcasme.