Ucraïna llança finalment la seva ofensiva

No hi ha hagut un dia d i una hora h. Però l’ofensiva ucraïnesa ja està en marxa. Senzillament els passos fets en aquests últims mesos han confluït en un punt en el qual Ucraïna ha rebut bona part del material que havia sol·licitat als seus aliats, amb uns 250 carros de combat i al voltant de mil vehicles blindats d’infanteria en lloc destacat, tot i que amb la notable excepció d’uns avions de combat de quarta generació (no només l’F-16), que, en qualsevol cas, també acabaran arribant. També ha completat el període d’instrucció d’unes tripulacions i uns combatents que han sigut ensinistrats tant en territori propi com en el d’alguns dels seus aliats occidentals. I, finalment, la meteorologia ja permet el desenvolupament d’operacions camps a través. A partir d’aquí el que ja estem veient és un conjunt de múltiples reconeixements armats, portats a terme per petites unitats, que busquen, al llarg d’un front de més de mil quilòmetres de longitud, identificar els punts febles de la defensa russa per, a partir dels resultats obtinguts, determinar quan i on desencadenar l’atac principal. Un atac que, a risc de quedar invalidat pels fets, és previsible que sigui protagonitzat per una combinació a molta més escala de mitjans cuirassats i mecanitzacions –amb el suport dels sapadors encarregats d’aplanar els obstacles a l’avanç i de l’artilleria de suport directe a les unitats atacants–, centrat a trencar el corredor terrestre que permet a Rússia alimentar Crimea a través del territori del Donbass sota el seu control. Això identifica el sector del front ubicat a l’óblast de Zaporíjia, i especialment a la ciutat de Melitópol (a uns 80 quilòmetres de l’actual línia del front) com l’objectiu preferent. És evident queRússia procurarà impedir que passi alguna cosa així. Per a això ha comptat amb més de sis mesos per construir diferents línies de trinxeres i per sembrar el terreny de mines i obstacles de tot tipus, amb la clara intenció de frenar el possible avanç enemic, dotat de material occidental superior al que hi pot oposar Moscou, i imbuït dels procediments de combat de l’OTAN. Superioritat de 3 a 1 Això, malgrat la considerable dificultat ucraïnesa per concretar en el punt elegit una superioritat de mitjans de tres a un respecte al defensor, per comptar amb possibilitats d’èxit en la missió, és un factor d’enorme importància, quan es combina amb l’alta moral que de moment mostra una ciutadania que està patint un dur càstig i unes forces armades que estan rendint molt per sobre del que es podia imaginar fa una mica més d’un any. Tot i així, no es pot esperar que hi hagi resultats immediats. Hi haurà, per descomptat, sorpreses tàctiques pels dos costats (atacs en terra rus, amenaces directes sobre Kíiv), igual com errors i tragèdies humanes sumades a les ja conegudes, però continua semblant clar que cap dels dos bàndols està en condicions d’aconseguir una victòria definitiva, si per això s’entén el final de la guerra. Vist des de la perspectiva ucraïnesa, l’ofensiva haurà rendit fruits si aconsegueix recuperar part del seu territori i si trenca aquest corredor terrestre. Per a Moscou, incapacitat per reprendre la iniciativa al camp de batalla a curt termini, la defensa haurà sigut útil si aconsegueix mantenir el corredor i evitar la pèrdua de Crimea, ja que la seva aposta actual és convertir el conflicte en una guerra de desgast que creu que l’afavoreix a mitjà termini. Ho veurem a la tardor.

El més llegit