Un dia, passejant per Vallauris, Pablo Picasso va ensopegar amb el manillar d’una bicicleta i va saber immediatament que aquell tros de ferro seria el banyam d’un crani de cabra. Dies després, fent voltes a l’escultura, va convertir una paperera de vímet trencat en el costellam de l’animal. La seva mirada feia el viatge invers de la metàfora. Un geni. L’artista total. El reinventor de l’art. El xaman laic, li van dir. De segur que resultava extremadament enriquidor ser a prop d’ell en les seves epifanies, però alhora la convivència havia de ser un infern, entregar-se a l’altar sacrificial.
L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sobreviure al minotaure Picasso

Temes:
El més llegit
- Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»
- "No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona
- El paradís familiar que no sabies que necessitaves (i ara no podràs viure sense)
- Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»
- Paella gratis i rumba en directe en la inauguració del nou ‘wakepark’ de Castelldefels