Un dia, passejant per Vallauris, Pablo Picasso va ensopegar amb el manillar d’una bicicleta i va saber immediatament que aquell tros de ferro seria el banyam d’un crani de cabra. Dies després, fent voltes a l’escultura, va convertir una paperera de vímet trencat en el costellam de l’animal. La seva mirada feia el viatge invers de la metàfora. Un geni. L’artista total. El reinventor de l’art. El xaman laic, li van dir. De segur que resultava extremadament enriquidor ser a prop d’ell en les seves epifanies, però alhora la convivència havia de ser un infern, entregar-se a l’altar sacrificial.