Pablo Echenique, el «cascat» amb llançaflames

Apostat a la seva cadira de rodes elèctrica, amb el llast del seu cos i el poder d’una ment brillant, Pablo Echenique carrega a tort i a dret. La potència abrasiva dels seus atacs l’ha convertit en un dels personatges més difícilment digeribles d’Unides Podem. Però també és capaç d’irradiar humor, el «cascat» és un dels qualificatius amb què s’autodefineix. En les negociacions amb Sumar, el seu nom està a la corda fluixa. Echenique (Rosario, Argentina, 1978) pateix atròfia muscular espinal, una malaltia que danya i mata les neurones motrius. La seva discapacitat voreja el 90%. «Tinc poca força, però ho puc moure tot, però poc», afirma. Tan poca força que ni tan sols pot vestir roba d’abric, el pes li impedeix moure’s i conduir la cadira. Per això sol aparèixer a les rodes de premsa en cos de camisa. A l’hivern opta per les peces tèrmiques lleugeres, màxim dues. La seva resistència a la intempèrie és escassa. Quan se li refreda la mà no pot conduir la cadira. La seva incapacitat física no li impedeix l’audàcia. Com quan era petit, amb un amic pujat a la seva cadira de rodes, es llançaven carrer avall: «Llançar-me –moltes vegades– a 50 km/h en una cadira de rodes pel carrer de Tucumán, jugant-me la meva joveníssima vida, crec que és alguna cosa més que una anècdota d’una infància de llibertat al carrer. Podria ser fins i tot una metàfora de la resta de la meva vida», escriu al seu llibre ‘Memorias de un piloto de combate’ (Arpa Editores, 2023). Lector voraç, la seva mare assegura que va aprendre a llegir als tres anys... ¡en un sol dia! Brillant a l’escola, un test d’intel·ligència el va qualificar com a superdotat. Les seves visites a Saragossa, on vivia el seu pare i més família, es van anar succeint durant la infantesa fins que, amb 13 anys, es va instal·lar a la ciutat amb la seva mare i la seva germana. Llicenciat en Física als 23 anys amb més matrícules d’honor que excel·lents, es va doctorar quatre anys després i, amb només 31 anys, va aconseguir ser científic titular del CSIC. Anava buscant el seu despatx pel Campus Río Ebro, quan una jove estudiant de doctorat es va prestar a ajudar-lo: María Alejandra Nelo Bazán, veneçolana. Es van casar a Tenerife, el primer lloc càlid on van aconseguir cita. Una carrera brillant i amor, la narrativa convida a parlar de superació, de triomf de la voluntat... Ell no beneeix el relat. No ho nega, però adverteix que no n’hi ha prou amb determinació personal. Una persona amb la seva discapacitat necessita viure en un país desenvolupat, una família amb un cert nivell socioeconòmic i, sobretot, persones que l’ajudin. La seva mare ho va fer en el passat. Ara, la seva parella. Contractar tot el personal que necessita costaria 3.000 euros al mes. L’ajuda a la dependència és de 300 euros. Els comptes no surten. El jove científic era un «idiota» políticament parlant (Echenique ‘dixit’) i el seu bateig ideològic va ser amb Ciutadans, aquell partit nou, modern, que es deia socialdemòcrata. El miratge va durar poc. I la seva inquietud política el va conduir fins a Podem. Aviat va formar part del nucli d’aquella formació que va sacsejar una Espanya enfonsada en la Gran Recessió. Un grapat de joves formats i sobrats de valentia i vehemència pretenien assaltar el cel. I van anar cap allà. Blanc dels atacs més vils Echenique va aparcar temporalment la seva carrera científica –i el seu salari– per Podem. Va ser eurodiputat, secretari d’Organització de Podem i diputat al Congrés. En la seva carrera política, quatre dates a remarcar: 7 de gener de 2020, Pablo Iglesias i ell ploren a llàgrima viva, Pedro Sánchez acaba de ser investit president, s’inicia el govern de coalició. 8 de gener de 2020, s’estrena com a portaveu d’Unides Podem al Congrés dels Diputats, prèviament esborra tots els seus tuits. Matinada del 26 de març de 2020: intervé al Congrés, crida a la unitat, a posar l’espatlla, a centrar-se a combatre l’epidèmia. Salvador Illa, polític que aprecia, batejarà les seves paraules com la ‘regla Echenique’. 29 de maig de 2023: Sánchez anuncia la dissolució de les Corts. En aquests anys, el Congrés no ha sigut capaç d’adaptar l’accés al faristol a la cadira de rodes. Echenique, com Podem, ha aconseguit el que semblava inabastable, però també s’ha convertit en blanc dels atacs més vils. Sigui per reacció, sigui per dogmatisme, el poder del seu llançaflames ha acabat sent excessiu. El cel s’ha socarrimat. La seva pròxima parada es dirimeix en una taula de negociació.

El més llegit