El tsunami electoral ha sigut de mil dimonis i ha agafat el Govern desprevingut, potser per fiar-se massa del seu guru Tezanos que no sembla que estigui gaire fi. El president Sánchez ha reaccionat amb agilitat assumint l’enorme quota de responsabilitat que li correspon a l’haver-se implicat de manera molt directa en unes eleccions locals que va contagiar de temes nacionals fins a convertir-la en un plebiscit personal que li ha sortit per la culata. Ara ha dit que «el millor és que prenguin la paraula els espanyols i es pronunciïn» i ha convocat eleccions generals avançades en ple estiu i en plena presidència espanyola de la UE, que des del Govern s’entossudeixen a afirmar que no es veurà afectada. ¿De debò? ¿Algú s’ho creu? Em temo que amb les poltrones en suspens, la prioritat del Govern serà la política domèstica i els actes de la presidència europea s’utilitzaran per treure’ls-en partit (mai més ben dit) davant els electors. I és una llàstima, ja que la presidència ofereix al país que l’exerceix l’oportunitat d’influir sobre el rumb d’Europa, una cosa que Espanya ha descuidat bastant des dels temps de González i Aznar. I ara em temo que també deixarem escapar aquesta oportunitat, almenys parcialment.