Les derrotes electorals són dures. Molt més del que molta gent pot imaginar. Enfonsen la moral dels militants, molts dels quadros intermedis se’n van directes a l’atur i les organitzacions perden abundants subvencions per al seu finançament. De vegades, de fet, els partits s’han vist obligats a fer un ero als seus treballadors perquè les seves finances han minvat tant com els seus escons. Així que és lògic que quan això passa, en la depressió, es busqui la responsabilitat del daltabaix en una altre lloc. En aquesta ocasió que els socialistes han perdut inesperadament el poder en comunitats com la valenciana, Aragó, les Balears, la Rioja i segurament Extremadura, i en ajuntaments com els de Sevilla, Valladolid o Palma, no és estrany que donin la culpa del desastre a Pedro Sánchez. Tot i que els que s’han enfonsat han sigut els partits coalitzats, molt més que els mateixos socialistes.
Eleccions del 23 J Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La partida encara s’ha de jugar
No està escrit el que passarà d’aquí 50 dies i seria prudent no donar per liquidats ni Sánchez ni el PSOE.

El més llegit
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Els bojos són ells, ells
- Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Kounde decideix una final apoteòsica
- Flick despulla el Madrid (cap. III)