La convocatòria d’eleccions va ser esquinçadora: va alterar el curs normal dels informatius radiofònics i els telenotícies i va afectar greument els periodistes, que van veure perillar les seves vacances. L’esquinç funciona molt bé en la cançó francesa (‘Ne me quitte pas’) i en la poesia ferotgement humana (Blas de Otero), per posar dos exemples, però en la vida quotidiana cansa una mica, sobretot si l’anunci t’agafa de camí a l’escola bressol, on t’espera el nen, o fent números per veure com pagues la hipoteca del mes. Encara no s’havien paït els resultats electorals que es dinava amb la dissolució de les cambres. Aquella tarda, un servidor tenia una cita amb la podòloga, que no s’havia assabentat de res, feliç ella.