La convocatòria d’eleccions va ser esquinçadora: va alterar el curs normal dels informatius radiofònics i els telenotícies i va afectar greument els periodistes, que van veure perillar les seves vacances. L’esquinç funciona molt bé en la cançó francesa (‘Ne me quitte pas’) i en la poesia ferotgement humana (Blas de Otero), per posar dos exemples, però en la vida quotidiana cansa una mica, sobretot si l’anunci t’agafa de camí a l’escola bressol, on t’espera el nen, o fent números per veure com pagues la hipoteca del mes. Encara no s’havien paït els resultats electorals que es dinava amb la dissolució de les cambres. Aquella tarda, un servidor tenia una cita amb la podòloga, que no s’havia assabentat de res, feliç ella.
A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un altre cop
Vaig pensar en les urnes com a buidatges de la voluntat popular. Les urnes donaven forma a les aspiracions polítiques dels contribuents.
Temes:
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- L’enfonsament d’un projecte
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos