La unitat de l’esquerra és un mantra sense sentit. I uns «intel·lectuals» (Duval, Rozalén, Carlos Bardem, etc) han firmat un manifest a favor. Li posen molta èpica, és a dir cursileria, per dir que és necessari que Unides Podem i Sumar vagin junts a les eleccions. Que ho facin: a mi m’agraden els culebrons i això donaria molt material. Podrien batejar el resultat amb el nom d’Esquerra Unida i tancar el cercle de la irrellevància. Però no estic convençut que sigui una bona idea si penso en els interessos de l’esquerra. La unió només beneficiaria Podem, un partit que va aconseguir cinc milions de vots i ara és a punt de desaparèixer. Volen muntar la seva cúpula en un vehicle que encara estigui en condicions de moure’s, però Yolanda Díaz, com a Mamá Ladilla, està cantant allò de «‘sube a mi nave (tu amiga gorda no cabe)’», i nanai. Sap que a Podem hi ha persones capaces d’enfonsar Sumar per si mateixes. Persones de tracte molt difícil, arrogants, que estableixen relacions tòxiques. A més, les ministres de Podem són material radioactiu per una part dels votants potencials de Sumar.