Els llatins som poc tendents a l’autocrítica. La rendició de comptes, molt arrelada entre els anglosaxons, acostuma a ser un exercici de maquillatge de la realitat. Tothom intenta aguantar com pot per acabar dimitint, que no és una manera de retre comptes, sinó tot el contrari. Inés Arrimadas marxa de la política sense ni una coma d’autocrítica, tot i que el gest l’honra. Pedro Sánchez s’ha evitat l’autocrítica amb una convocatòria electoral davant la qual, amb més o menys entusiasme, els seus correligionaris tanquen files per salvar els mobles. Mariano Rajoy encara no ha retut comptes del que va fer a Catalunya. Com tampoc ho ha fet el seu antagonista del moment, Artur Mas, que va marxar a petició de la CUP. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras mai s’han assegut davant la ciutadania per dir-los que els van faltar al respecte amb el 6 i 7 de setembre, ni davant els independentistes per explicar-los que van portar el conflicte polític a l’esfera judicial sabent que perdrien. Dimitir o convocar eleccions no és retre comptes. Falta autocrítica.