El metro de Moscou, 1935, és el transport públic més freqüentat del món occidental, amb 2.000 milions de passatgers a l’any. Només és superat en nombre per alguns suburbans de l’Extrem Orient. Les seves andanes impressionen: cúpules compostes, llums d’aranya, medallons, marbres, daurats i fustes nobles. Les seves estacions es presenten com sumptuosos palaus de la col·lectivitat. Però en ple segle XXI el luxe ja no està en les motllures. Tampoc en els diners. Vostè i jo no tindrem mai tant capital com els directius de KPMG, Indra i La Caixa, però durarem els mateixos 80 anys que calcula l’INE com a esperança de vida. Amb aquesta idea es pot aventurar que el veritable valor de la vida està en el temps. I el veritable luxe, a disposar del temps a voluntat.