Sánchez ens complica la vida

No sé a qui li poden anar bé les eleccions del 23 de juliol, la veritat, quina mandra. A Pedro Sánchez, que les ha convocat, sí. Ho diuen els politòlegs i els comentaristes, que lloen la seva gran estratègia després del festival de la dreta i la ultradreta diumenge passat. I recorden que el president és un tipus fabricat de titani, que ha sobreviscut a l’enemic i als seus, que el van fer fora a puntades de peu i se’n va anar en un cotxe a fer la volta a Espanya, però que després va tornar per gestionar una pandèmia i una guerra, amb les dificultats de governar en coalició i alguns ministres més enamorats dels bassals de fang que Peppa Pig, i que pel seu lideratge ha acabat prenent cafè amb Joe Biden en persona a la Casa Blanca. Però no tots som Pedro Sánchez, l’incombustible campió de la perícia tàctica que no vol acabar la legislatura al desembre perquè no li surten els números al seu partit. No ens importa tant dirigir el relat com assegurar-nos les vacances. Estiuejar. Així de simple és la cosa quan el calendari avança cap a la canícula, que era fins ara temps vedat per treure les urnes. Deu haver calculat Sánchez que el país sencer descansa a l’agost, cosa que no és veritat. Fabricants de ventalls La contraofensiva del líder socialista ens desquadra la planificació estival, que per al comú de les famílies no és cap bestiesa. Qui més i qui menys ja ha efectuat reserves i pagaments d’escoles d’estiu per als nens, bitllets d’avió, tren o barco, una setmana al càmping, a l’hotel, o al poble, un vol a tal o tal lloc llunyà. Que enmig d’un tragí et cursin una invitació per a la festa sorpresa de la democràcia, organitzada pels que no han pogut triomfar en la que acaba de celebrar-se, pot considerar-se un problema logístic seriós de conseqüències imprevisibles. Una bona notícia només per a les empreses dedicades a fabricar ventalls adornats amb els logos dels partits. Entre acabar la legislatura i culminar els projectes en marxa, combatent contra la desmotivació de l’esquerra i la hiperestimulació de la dreta, i amputar-la d’improvís en un intent desesperat de mantenir-se als comandaments, Sánchez ha triat el segon. Tot el poder o res, però no tots els compromisos complerts. Entre els assumptes que quedaran pendents per la dissolució de les Corts, considerades prescindibles després de l’abrupte tancament del mandat, hi ha la llei de salut mental, la del cine, la de mobilitat sostenible, de paritat, contra el tràfic de persones, la modificació del codi penal per eliminar el delicte d’injúries a la Corona i la dels malalts d’ELA, entre altres. Tampoc veurà la llum la llei de famílies, una de les iniciatives estrella de Podem que fa mesos que està encallada al Congrés per l’oposició dels nacionalistes, que creava nous permisos per a la cura d’ascendents o descendents i equiparava les monoparentals amb dos fills a les famílies nombroses. La conciliació haurà d’esperar temps més propicis, de nou. Ni idea de quan arribaran, ja se sap que hi ha assumptes eternament secundaris malgrat ser els que milloren de veritat la vida de les persones. Convé recordar-ho quan tornem a escoltar com s’al·ludeix a ells a la imminent campanya electoral que ens ve a sobre, a trenta i escaig graus, massa calor per aguantar envits que no vinguin directament del canvi climàtic.

Sánchez ens complica la vida

Convocar eleccions per a finals de juliol no dona punts per fer amics, la veritat. Especialment si els cridats a la festa sorpresa de la democràcia ja tenien planejades les seves vacances

El més llegit