«Escric amb estil sobre coses vulgars», explicava Martin Amis del seu mètode de treball als 70 i 80, i afegia, per fer entendre la barreja de drama i humor que es reflectia en les seves novel·les, que era «un escriptor còmic que escriu sobre el dolor». Molts hi vam caure rendits a Espanya, quan es van traduir ‘Dinero’, ‘Camps de Londres’ o ‘La información’, per la seva mordacitat, enginy, atreviment, esbojarrada provocació i obscenitat, petulància, luxúria i el constant ‘tour de force’ lingüístic. Ai, aquest estil.