‘Succession’, la sèrie d’HBO, ha arribat al final després de quatre temporades. No diré com acaba, per descomptat, perquè no toca i perquè, a més a més, és una informació pràcticament supèrflua. És igual qui hagi assolit el poder més absolut i qui hagi aconseguit que aquell negoci sigui el del segle o es converteixi en un fracàs rutilant. Les ficcions que ens atrapen (i ‘Succession’ és una d’aquestes) no es refien dels focs artificials, sinó d’una lenta successió de detalls que configuren una evolució. Més enllà de la trama que, com indica el títol, es basa en la transmissió de béns i poder, en les lluites dels descendents per esdevenir hereus, l’altre significat de ‘successió’ té a veure amb el que va escriure John Berger: «La comprensió de les coses es basa a saber-ne el funcionament, i el funcionament és temporal i ha de ser explicat temporalment; només el que es narra ens permet comprendre».