Mai entendré que el corrupte centri tant l’atenció morbosa i la indignació moral i, en canvi, els seus admiradors no. Si la corrupció política d’aquest país floreix ufanosament és perquè no l’afligeix cap retret rotund entre els ciutadans. La corrupció només és rellevant quan afecta els partits i líders pels quals no voto. I s’ha de confessar que gràcies a aquest pietós oblit la gent continua votant. Els dos partits majoritaris de la democràcia parlamentària espanyola, el PSOE i el Partit Popular, arrosseguen un historial de corrupció pràcticament interminable, i si es busquen referències dels dos casos es pot consultar ‘La patria en la cartera’, un llibre punyentment desolador de Joaquim Bosch. Si l’elector fos un ciutadà just i urgent, un Robespierre incorruptible davant la fallida moral del seu propi partit, fa anys que els animalistes estarien governant aquest país.