Xavier Trias ha guanyat les eleccions a Barcelona, si s’entén per guanyar com quedar en primera posició. Passa, no obstant, que en un sistema de matriu parlamentària com el nostre, en realitat, no sempre qui guanya les eleccions acaba formant govern, ja que això depèn de qui sigui capaç d’aconseguir una majoria absoluta. En les eleccions locals, per conjurar la repetició dels comicis que sí que pot donar-se en altres nivells de govern, si cap partit o coalició aconsegueix la majoria absoluta queda investit automàticament com a alcalde el candidat de la força més votada. Aquesta circumstància dona certa tranquil·litat al vencedor dels comicis sempre que no hi hagi una majoria alternativa. I tot i que Xavier Trias des de la nit electoral s’ha considerat alcalde, el cert és que existeix, com a mínim, una majoria ideològicament connectada i viable formada per PSC, Comuns i ERC que podria donar l’alcaldia al socialista Jaume Collboni. I si aquesta possibilitat ja es va començar a intuir quan Collboni va anunciar que no renunciava a res i quan Colau va exhortar el PSC i ERC a parlar, l’avanç de les eleccions generals per part de Pedro Sánchez no fa més que reforçar els incentius, tant materials com simbòlics, existents en favor d’aquesta possibilitat, encara que des d’alguns àmbits d’ERC s’hagi negat aquesta possibilitat.