El 28M, amb les seves conseqüències, es pot convertir en un dels moviments sísmics polítics més profunds de la política espanyola i catalana des de fa dècades. Pedro Sánchez ha hagut de moure fitxa enmig d’una tempesta incontrolada: el seu avanç de les eleccions té l’única virtut de fer-li recuperar la iniciativa i agafar el PP desprevingut i suggereix una idea: en política, ningú mai s’ha de resignar a morir a la vora. El que proposa ara Sánchez és un braceig a la desesperada enmig d’un naufragi i un gest molt típic d’ell: canviar el pas i intentar que passin coses. No és gaire, però val més això que res.