Racisme Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Jo voto Vinícius

El futbol no és un món a part, sinó el recipient on vomitem tota la nostra merda

AFP

No és veritat que les eleccions siguin una molèstia. La llauna insuportable la donen els que fa anys van decidir tractar-nos com imbècils. Però les cites amb les urnes permeten debatre sobre què volem ser de grans. I, a més, en una campanya es poden colar els temes més insospitats. Alguns serveixen per enverinar l’ambient, com l’envit de Bildu amb les seves candidatures i la lamentable ‘fake new’ sobre la presumpta resurrecció d’ETA. Em resulta incomprensible que la democràcia espanyola s’afani en aquest caïnisme suïcida. Tot i que aquí no hi pot haver equidistància: és el Partit Popular –afegir-hi Vox és redundant– qui carrega amb la major part de la culpa. Però en una campanya les sorpreses no tenen amo. I l’emprenyament d’un xaval de 22 anys amb els descerebrats que li criden «mico» per ser negre va irrompre com un huracà i ha posat tot un país davant el mirall. O de cara a la paret. Perquè a Espanya hi ha racisme i Vinícius no es va tallar un pèl a l’assenyalar-ho. Jo crec que això és una oportunitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No és un món a part

El terratrèmol provocat per l’incident de Mestalla –¡que ningú demonitzi València, sisplau!– marca un punt d’inflexió si no comprem l’argument que denunciar racisme és una ofensa a la pàtria. El més patriòtic és reconèixer que ens queda marge de millora en molts aspectes. I el futbol és territori comanxe per a la tolerància. Preguntem-nos si cridar «mico» o llançar plàtans a un jugador negre és acceptable, o que un estadi sencer canti «Joaquín, fill de puta» en el seu últim derbi sevillà. O que a la mateixa ciutat, en un altre camp, s’increpés la dona que havia denunciat un jugador de l’equip local. O que a Guardiola, quan torna a Madrid, l’enviïn a Chueca a plens pulmons per «maricon». O, en un altre temps, que algú tirés a la gespa un porc amb el nom de Figo. No, el futbol no és un món a part; és el recipient on vomitem tota la nostra merda. Per això dic que el cas de Vinícius és una oportunitat: perquè ens ha assegut al divan del psiquiatre. De nosaltres depèn posar-nos en tractament o continuar fent l’animal.