El frau electoral és una tradició molt nostra, la tan nostra que em resisteixo a anomenar-lo ‘frau’. Ja fa més d’un segle va arribar fins al Congrés l’escàndol de votants que, segons es va esbrinar, feien temps que estava morts. Julio Camba, llavors cronista parlamentari, va defensar en un article a ‘Espanya Nova’ el dret a vot dels morts, ja que assegurava –i raó tenia– que són els que voten amb més independència, ja que a un mort no se li pot comprar. A més –afegia–, que un mort es molesti a aixecar-se de bon matí un dia d’eleccions per anar a dipositar el seu vot, és tota una lliçó de civisme i de democràcia.