La meva filla de gairebé 10 anys va començar a insistir, interrogant-me incansablement, perquè li digués a qui votaria en les eleccions d’aquest diumenge. Li vaig intentar argumentar que no pensava dir-l’hi, que el vot és secret i que mai l’he volgut revelar. Tampoc vull arriscar-me que, si l’hi dic, se li pugui escapar en qualsevol comentari innocent amb altres nens o persones. Va rondinar, no gaire convençuda. El seu germà, un any més petit, va aprofitar per assegurar que ell votaria a tal de tal, que es presenta a alcalde de Manresa, perquè és l’oncle d’un dels seus amigots. Li vaig insinuar que no sé si aquesta és prou raó per afavorir un candidat o un altre. La més petita, gairebé set anys, va apartar un moment la vista del llibre per escoltar-nos, però va tornar a la lectura.