Corren mals temps per a la vella Europa. Després d’anys de pensar-nos el centre del món, de ser el lloc on més drets s’havien conquerit i on millor es defensaven, de ser el model a seguir per aconseguir les quotes de prosperitat econòmica i cohesió social assolides després d’anys de cruentes guerres al continent. Així va quedar posat de manifest en el conegut com a ‘document Solana’ el 2003: «Europa mai ha sigut tan pròspera, tan segura, tan lliure. La violència de la primera meitat del segle XX ha donat pas a un període de pau i estabilitat sense precedents».