Comunicació política en campanya (5): Barcelunya mana

La celebració dels Jocs Olímpics de 1992 segurament representa el factor transformador més gran de la ciutat de Barcelona des del pla Cerdà, tan de moda sempre que tenim eleccions. Més enllà que totes les forces polítiques s’afanen en defensar l’esdeveniment històric (a excepció de la CUP), una altra lectura destacable és que aquest va ser el punt d’inflexió pel qual Catalunya es va supeditar a la seva capital. El visionari artista Gato Pérez ja el va anticipar 10 anys abans. Havia nascut el concepte ‘Barcelunya’. Des d’aleshores, els avenços cap a la regió metropolitana han sigut compassats però constants. Ja sigui per l’empat tècnic a la Ciutat Comtal o pel seductor d’una ççbatallaççintereixçç èpica, el que passa a Barcelona no es queda a Barcelona. La influència de la capital catalana en l’esfera municipal, autonòmica i fins i tot estatal és de gran rellevància. ¿Algú creu que Pedro Sánchez pot aspirar a revalidar la presidència sense controlar cap de les 10 principals ciutats de l’estat? ¿Esquerra i Junts es poden permetre renunciar a Barcelona a canvi del domini territorial? ¿Poden els Comunes perdre el seu principal baluard? ¿S’imaginen el significat simbòlic de Ciutadans mantenint un peu a l’Ajuntament? ¿Pot el PP permetre’s un altre ‘sorpasso’ de Vox? El ‘cleavage’ capital-comarques o camp-ciutat està servit. Suena un rèquiem de país en una Barcelona que fa setmanes que tenyeix tot el marc electoral. Tot i que hi ha molta gent a qui no li arriba, també se celebren eleccions a Cambrils, Espolla o Manlleu. Els mitjans juguen el seu paper i la ççbatallaççintereixçç de Barcelona s’emporta tots els titulars. Per exemple, es diu que fins i tot avui tenim un 30% d’indecisos com si el context fos el mateix a Horta que a Molins de Rei. No ho és. Es parla de participació baixa, i tot i que cert és que ens encaminem a un escenari més pròxim a 2015 que el de 2019, no baixarà igual a Badia del Vallés que a Sant Cugat. Barcelona dona el color Vegem doncs què està passant a Barcelona. El soroll és eixordador. Fins i tot als consultors ens costa recordar l’última enquesta publicada. Explico més de 20 en els últims sis mesos. Una bogeria en la qual poques empreses sortiran bé a la foto. La inestabilitat ho impedeix. Totes diuen coses diferents amb un mínim comú denominador: la igualtat està servida. Els partits ja s’han llançat a buscar el vot útil. A buscar el 30% d’indecisos. Més ben dit, d’aquests, només el 7-8% que té opcions reals de vot. Els altres es quedaran a casa o aniran a la platja. 70.000 vots en disputa fins i tot última hora. Aquestes eleccions es recordaran per ser les eleccions de la ‘foto finish’, pel casament vermell postelectoral (cap candidat perdedor pot sobreviure), o les de la pinça al nas. Es vota més a la contra que mai. Poca il·lusió (baixa participació) i no molta innovació en comunicació política. Els típics ‘gingles’ rumbers, els cartells de sempre i poc ús de noves eines com la intel·ligència artificial. Malgrat l’empat, s’ha assumit poc risc. Més innovació a Madrid o a València que a Barcelona. El divertiment del nou, de la innovació electoral ha residit en els municipis mitjans. En els invisibles per als grans grups de comunicació. Guanyar el perdut Els que no sumin majoria de regidors apel·laran al vell dit de què qui gana ha de governar, però no tenim un sistema polític presidencial. No governa qui guanya sinó qui ostenta la majoria. Tot es pot guanyar i tot està per perdre en la nit electoral. Un pas en fals, una mala negociació o la simple falta de perspectiva poden fer malbé mesos de dur treball. Tan important és saber guanyar les eleccions com saber teixir les aliances per governar. S’acaba la poesia i comença la prosa. Els més experimentats fa setmanes que s’estan movent i assegurant les seves opcions de governar. D’altres s’obstinen a carregar motxilles i hipotecar-se el futur. Els ciutadans es mereixen saber quines intencions tenim per pactar, sí. Però també hem d’esperar a veure la geometria abans de jugar-nos-ho tot a l’última mà de la partida. Pactes a Barcelunya Cap partit obtindrà la majoria absoluta. Els pactes es fan més rellevants que mai. El que passi a Barcelona marcarà l’agenda política catalana fins a les pròximes eleccions autonòmiques, obviant fins i tot el pols de les generals. Les dinàmiques locals tenen la seva pròpia raó de ser, però les directrius polítiques es tindran en compte. El que passi a Barcelona no es quedarà a Barcelona. Diputacions, Consells comarcals i àrees metropolitanes a l’espera dels pactes a la capital. Tot perquè a la constitució dels ajuntaments no repetim escenes kafkianes com les de Badalona el 2019. Tot per a la següent fase: governar. L’escenificació dels acords i els primers 100 dies marcaran el resultat... de 2027. La campanya comença de nou el 29 de maig. Sempre a examen. No ho oblidin.

Comunicació política en campanya (5): Barcelunya mana

Barcelona ha marcat la campanya municipal catalana, així com ho faran els acords postelectorals

El més llegit