Una cosa és tenir opcions d’aconseguir l’alcaldia i una altra acabar la campanya en primera posició segons el consens demoscòpic, tant el publicat com el prohibit. Aquest és el cas de Jaume Collboni, de qui s’afirmava fa poc que el seu atractiu polític estava per sota de les sigles del PSC, és a dir, que ell personalment no aportava vots. I era cert, però també que ara el candidat socialista s’ha embalat en campanya, ha guanyat autoritat, capacitat de transmetre les seves prioritats, optimisme, i s’ha fet visible com a futur alcalde.