TV3 va convertir el seu debat en una lluita dels candidats contra el cronòmetre, encotillant-los de tal manera que qualsevol mínim indici de polèmica va quedar ofegat en la pressa del temps. Les dues hores llargues de frases previsibles van servir, almenys, per comprovar que només dos dels aspirants creuen cegament en els sondejos. Un és Jaume Collboni, que es va recolzar en les prediccions de les enquestes per presentar-se com a alcalde ‘in pectore’. L’altre va ser Ernest Maragall, al qual la demoscòpia li vaticina un trist final de carrera; potser per això, com a últim recurs, va prometre fer-ho tan bé com el seu germà Pasqual.