En pocs mesos han dit adeu al Barça tres clàssics com Piqué, Busquets i ara Jordi Alba. Tot i que encara no es retira i no sabem on jugarà –igual que Busi–, escriure sobre ell té aires d’obituari. D’obituari esportiu, s’entén: al conèixer la seva marxa, repassem els seus 11 anys de blaugrana i intentem fixar la memòria del seu futbol. Primer mirem les xifres, que diuen que en aquests anys va marcar 27 gols i en va fabricar 99 més amb assistències. Després els donem sentit als números amb el record. Alba serà sempre aquell jugador que practicava la telepatia amb Messi: corria la banda esquerra fins a l’extrem i, quan aixecava el cap, veia arribar puntual la seva passada, que ell millorava de tornada, o centrant, o fins i tot rematant a porta. Messi i Alba: els dos van ampliar el sentit de l’expressió «jugar de memòria» i un vídeo d’aquestes jugades hauria de figurar al Museu del Barça.